En l’apartat de “Escales” ja has après com es fan els mapes. La tècnica ve sent en essència la mateixa des de fa centenars d’anys. Encara que hui en dia els mitjans han millorat una miqueta… Ací tens un parell de vistes del satèl·lit SMOS en acció.
Satèl·lits com aquest són els que es fan servir per obtenir imatges de zones concretes de la Terra que després s’utilitzen per elaborar mapes.
- El SMOS no és un satèl·lit cartogràfic pròpiament dit. Investiga i esbrina quina és la seva missió principal.
Les projeccions:
Imagina’t que tens una pelota de goma amb el món dibuixat a la seua superfície. Ara, amb unes tisores, la retalles i tractes de ficar-la estesa damunt de la taula… Què és el que passa?
Quant més gran és la superfície que abarca un mapa, majors són les deformacions i inexactituds que introdueix.
Qualsevol sistema emprat per transformar la superfície de la Terra en una representació gràfica sobre un pla és una projecció. Però projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (projeccions per als mapes):
- Cilíndrica: la més utilitzada per representar la zona intertropical.
- Cònica: la més adequada per a zones temperades.
- Plana o zenital: utilitzada per representar els pols.
Dos de les projeccions més conegudes són les de Mercator i Peters.
- Mira el següent mapa. Està fet seguint la coneguda com projecció Mercator. Compara les superfícies de Finlàndia i Perú:
- En realitat, quin pais és més gran? Pots consultar aquesta pàgina per averiguar-ho.
- Investiga i explica què són les projeccions de Mercator i de Peters.
PER SABER-NE MÉS…
Curiosa pàgina amb molts tipus de projeccions:
ESO va de Sociales 