L’escriptura cuneiforme:
» Als temples arcaics del nivell IVb del temple del deu Eanna d’Uruk (una ciutat sumèria), datats sobre el 3300 aC, apareixen els testimonis mes antics de texts redactats en forma de tabletes pictogràfiques. «
G. Roux (1987). Mesopotàmia.
- Imagina’t que tens una casa molt gran, i tens centenars d’objectes guardats. Què faries per tal de recordar a on tens cada cosa?
En torn al IV mil·leni a. C., amb l’augment de la producció agrícola es va estimular el comerç i va augmentar la població. La necessitat de mesurar el camps i anotar el comptes dels intercanvis comercials va estimular el desenvolupament del càlcul, la geometria i l’escriptura.
L’escriptura es va desenvolupar tant a Egipte com a Mesopotàmia, encara que va adoptar formes gràfiques molt diferents. Com ja sabem, amb la aparició de l’escriptura s’inicia el primer període históric: L’Edat Antiga.
Escriptura sumeria:
″ L’escriptura, inventada probablement pels sumeris, i després utilitzada pels acadis, els babilonis i els assiris durant tota la Antiguitat, i que després seria copiada per tots els pobles veïns (Proto-sirians d’Ebla, els cananeus, hitites, hurrites i elamites i perses) tenia com a suport comunment l’argila i com a instrument d’escriptura el punxó de canya, materials abundants tant a Síria com a l’Iraq. La tècnica era molt simple: d’un got ple d’aigua, en la qual es conservava, l’escriba agafava un grapat d’argila fina, bé depurada i l’estirava amb la mà sobre un coixinet o un placa de la mida que necessités. Després, amb la punta d’una canya anava dibuixant sobre aquesta pasta els signes que expressaven la seva llengua. La tauleta s’assecava llavors al sol, o bé es coïa al forn. Les tauletes cuites són pràcticament indestructibles, mentre que les tauletes crues es desfan entre els dits quan se les desenterra, però si se les recull amb cura i se les cou lentament es tornen tan dures com la pedra. …
Les més antigues tauletes porten normalment semicercles, i depressions vagament còniques, aconseguides a enfonsar en l’argila l’extremitat rodona del càlam de canya i que serveixen per representar xifres, de la mateixa manera que dibuixos d’objectes, dels quals alguns (parts del cos humà, caps d’animals, vaixells i gots) són fàcilment reconeixibles i altres enigmàtics, estant les xifres i els dibuixos agrupats, segons els casos. … Al mateix temps que els signes es col·loquen en línies verticals, es van fent més petits, més compactes i van perdent a poc a poc tot semblant amb el dibuix original. Al començament del tercer mil·lenni ja s’ha tancat aquest procés evolutiu i ja ha nascut l’escriptura cuneïforme pròpiament dita (del llatí cuneus, cunya, clau). No obstant això encara haurà de patir molts canvis -dels quals el més important el constituirà el desplaçament lateral dels signes i la seua col·locació en línies horitzontals, que es llegeixen d’esquerra a dreta- abans de desaparèixer al segle I de la nostra Era. «
G. Roux (1987). Mesopotàmia.
Escriu la teua edat:
T’atreveixes amb el teu nom?
Quan els arqueólegs occidentals començaren a excavar a Mesopotamia al segle XIX i trobaren aquestes tabletes i aquest tipus d’escriptura, no tenien ni idea de què ficava ahí. L’escriptura cuneiforme i la llèngua (i llèngues) que estaven escrites amb ella van haver de ser desxifrades.
- Busca informació sobre l’investigador que va desxifrar l’escriptura cuneiforme.
L’escriptura jeroglífica:
A les ciutats egípcies, els escribes eren gent molt important. Ací tens l’estatua d’un d’ells, trobada a la seua tomba.
Al igual que passava amb l’escriptura cuneiforme, al segle XIX es desconeixia per complet què es deia en les nombroses inscripcions i papirs escrits amb aquesta enigmàtica escriptura. Però…
Mira la font següent [https://goo.gl/GXdZz0] i contesta:
- Què és la Pedra Rosetta?
- Per què el mateix text està repetit en tres escriptures distintes?
- Quan va ser feta la Pedra Rosetta?
- Quan i a on va ser trobada?
- Què diu la Pedra Rosetta?
- Com es va perdre el coneixement de l’escriptura jeroglífica?
- Qui va desxifrar els jeroglífics? Com ho va fer?
ESO va de Sociales 