2. CÓM VIATJA L’AIGUA?

Ja hem vist on està l’aigua: la major part en els oceans, salada. La poqueta aigua dolça que tenim està congelada als pols o sota terra. Només una ínfima part de l’aigua dolça corre pels rius.

L’aigua no està quieta. Es troba en continu moviment … Anem a veure com.

a. Què és el cicle de l’aigua?
A partir d’aquest material gràfic, explica en què consisteix el cicle de l’aigua.

175530_jpg_1.jpg

FONT: Alberto Bermúdez

b. Els rius i les aixetes

Ja hem vist a la introducció la enorme diversitat natural que alberguen els rius. Així mateix, són una font d’aigua inestimable per a l’esser humà. Nosaltres a la Península Ibèrica aprofitem l’aigua dels rius mitjançant embassaments.

Aquest és l’embassament de Tous.

Pantano_de_Tous.jpg

tous4.png

FONT: Arnaldo Mira (Wikimedia Commons)

Aquesta és la vista de la presa passat el mur de contenció:

PresaTous.jpeg

FONT: Daniel.cmiquel (wikimedia Commons)

Si vols saber més sobre aquest embassament, pots mirar aquest vídeo:

– A la teua llibreta, escriu què és un embassament.

Per què és important l’embassament de Tous? Bé, si vius a València, l’aigua de la teua aixeta ve d’ací.

– Averigua quins són els rius que alimenten l’embassament de Tous.

Des de Tous l’aigua es canalitzada fins a la planta potabilitzadora d’El Realón, a Picassent:

Captura de pantalla 2016-12-08 a las 12.09.37.png

z_picassent_1.jpg

I des de la planta potabilitzadora, a la teua casa.

A la teua llibreta, fes un dibuix (amb el text adient) on es represente clarament el camí que fa l’aigua des que cau del cel fins que arriba a la teua casa.

– A partir de la informació que trobaràs més avall, explica en què consisteixen les 4 primeres fases del procés de potabilització.

______________________

INVESTIGA:

– On està el poble de Tous? On estava el poble de Tous?

– On estava a 1980 el poble de Beneixida? On està ara? Per què?

 

c. Què són els corrents marins?

Ací tens un mapa dels corrents marins més importants del món:

corrents.png

FONT: Atlas de geografía del mundo. Instituto de Geografía de la Universidad Nacional Autónoma de México.

Vídeos per entendre cómo funcionen els corrents:

I ací tenim un corrent marí vist des de dins (la velocitat està una mica exagerada, en un corrent marí poques vegades es sobrepassen els 3,5 km per hora, a més, un corrent marí és molt més ample -quilómetres-):

– Explica a la llibreta què és un corrent marí.

Aquest és l’efecte del corrent fred de Humboldt (o del Perú) sobre el clima del nord de Xile:

 

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close