FONT: Sagnlandet Lejre
Durant milers d’anys hem aconseguit tot allò que necessitàvem per a viure mitjançant la caça i la recol·lecció. I no ens anava gens mal: les restes d’enterraments ens “parlen” de gent sana (els nostres avantpassats eren alts, amb totes les dents…) A més, sembla que arribaven a viure molts anys (més de 70). [http://bit.ly/2aj1pRh, longevity]
No obstant això, al vuité mil·lenni abans de Crist, començaren a aparèixer les primeres comunitats d’agricultors i ramaders. Un mode de vida completament distint que poc a poc es va estendre pertot arreu, de manera que al segle II d.C. probablement ja no quedava cap comunitat de caçadors-recol·lectors en tota la ribera mediterrània.
Però nosaltres no som el món. Som una part del món. Per exemple, fins al segle XIX, els únics habitants de les planures de Nordamèrica eren grups de caçadors-recol·lectors, orgullosos de la seua cultura i del seu mode de vida.
I més al nord encara, prop del circle polar, vivien els inuit, també caçadors-recol·lectors. Allí estaven, i allí estan…
ESO va de Sociales 