Allà pel segle II a.C. Grècia va passar a formar part de l’Imperi Romà. Això va accentuar encara més la fusió de la cultura grega i romana. Artistes romans copiaven velles escultures gregues, artistes grecs esculpien noves estàtues per als monuments romans… Tal va ser el fenomen de fusió cultural grecoromana que hui en dia en ocasions els especialistes tenen dificultats per saber si una determinada estàtua és grega, una còpia romana, o una còpia feta per un grec en època romana… Ufff quin embolic!
Les còpies
Quan una estàtua era especialment famosa, els romans feien còpies per als seus palaus, edificis públics, etc.
Tal és així que avui dia coneixem moltes obres gregues només per les còpies romanes que han sobreviscut. Potser el cas més conegut siga el del Discòbol de l’escultor Miron. Miron va viure al segle V a.C. L’estàtua que ell va esculpir (o fondre en bronze, no se sap amb exactitud) es va perdre. Però conservem diverses còpies romanes. Aquestes són tres d’elles:
D’esquerra a dreta: Discòbol dels Museus Vaticans, Discòbol del Museu Nazionale Romano i Discòbol del British Museum.
La Venus de Milo
Aquesta estàtua que tens ací és la coneguda com Venus de Milo. Va ser trobada a l’illa grega de Milo (o Melos) per un llaurador mentre treballava, a l’any 1820. Pel que sembla va ser esculpida a la fi del segle II a.C.
- Fes la teua investigació i esbrina què és el que portava l’estàtua a la mà esquerra.
- On és troba avui dia aquesta estàtua?
Laocoont i els seus fills
- Averigua quina és la història que es representa i narra-la a la llibreta.
El Partenó
El Partenó és un temple grec situat a Atenes i que va ser construït al segle V a.C. Les seues ruïnes encara es mantenen en peu, i aquests són algunes restes de les estàtues que l’adornaven. Són doncs originals grecs del segle V a.C.
La Victòria de Samotràcia
Aquesta estàtua es va trobar en Samotracia (Grècia) en 1863. Es creu que va ser esculpida al 190 a.C. aproximadament.
Afrodita
Aquesta és la coneguda com Afrodita de Menofant, escolpida al segle I a.C.
Hermes i Ares
El xic de l’esquerra és una estàtua del déu Hermes (coneguda com Hermes Logios) del segle II d.C .: una còpia d’un original grec, perdut. La de la dreta és una estàtua del segle II a.C., esculpida a Grècia (coneguda com Ares Ludovisi), i representa a Ares, el déu de la guerra.
I també en bronze
Les estàtues més famoses de l’Antiguitat clàssica van ser foses en bronze. Ho sabem pels escrits que ens han arribat de l’època. La major part de les còpies en marbre ho eren d’originals de bronze. Com saps, el bronze és un metall i per tant més resistent que el marbre.
- Però aleshores, Per què ens han arribat només alguns originals en bronze?
Aquesta estàtua de bronze es creu que data del s. III a.C., i és d’origen grec. Representa un lluitador (púgil). Va ser trobada a Roma el 1885 en el transcurs d’una excavació arqueològica.
Color?
Per als grecs, una estatua sense color senzillament no estava acabada. Els artesans/artistes especialitzats en donar color a les estatues eren els “kosmetai”. Ací tens alguns exemples de quin era el resultat original:
Obres mestres perdudes per sempre
Sabem d’obres gregues en bronze de les que es van fer còpies en marbre… i de les que no s’ha conservat cap exemplar complet. Tal és el cas d’aquest (tros de) Minotaure, un fragment d’una còpia d’una estàtua del segle V a.C. de l’esculptor Miron. Va haver de ser veritablement impactant.
El mite de Teseu i el Minotaure
- Recorda quina va ser la història de Teseu i el Minotaure.
L’ideal de bellesa clàssic
Hem vist ja uns quants exemples d’escultura clàssica.
- Descriu com era l’ideal de bellesa masculí.
- Descriu com era l’ideal de bellesa femení.
L’estàtua eqüestre de l’emperador Marc Aureli
Aquí tens una altra estàtua en bronze, en aquest cas de l’emperador Marc Aureli, del segle II d.C.
Constantí
Aquest és un retrat de l’emperador Constantí, del segle III d.C.
El faune adormit
Aquesta estàtua es creu que va ser esculpida al segle II a.C. Va ser trobada a Roma (enterrada en una fossa) fa quatre segles.
- Posaries aquesta estàtua al teu jardí? Per què?
- Defineix la paraula “tabú”.
ESO va de Sociales 